“La Dansa” és un conjunt de quadres
inspirats en la Dansa de la mort. Aquesta dansa data de l'època Medieval i es
fa cada Dijous Sant a la localitat de Verges. La Dansa de la mort té diferents
elements característics plens de significat els quals vaig fer referència al
llarg de la meva obra.
"Entrecomillas" és un diàleg entre la poesia i la pintura, entre el dibuix i el vers.Per què es diu així? Quan començàvem el projecte de recitar i pintar "in situ", no tenia nom, ni sabíem com anomenar-lo. No era poesia, no era pintura, era quelcom més. Era la trobada de les dues ànimes artístiques, l'espai intermig que sorgia de compartir l'art, l'emoció versada i dibuixada. Era un espai en blanc per omplir, per sentir, per compartir, per créixer. Poc a poc, vam anar sentint aquest espai en blanc i el vam definir com un espai entrecometes. un espai on poesia i pintura es troben experimentant-se i sempre d'una manera diferent.
Conviure amb l’art no es gens fàcil , se l’ha d’entendre
però molt mes comprendre.
Soc una persona que somio el que desitjo somiar i intento
ser el que vull ser. Amb això vull dir que l’art no resta subjecte a normes i
reglaments.Avui podem contemplar obres impregnades d’un cor impetuós
, ple de color que definiria com una pintura vitalista i sentida , perquè en
cada quadre existeix l’ànsia d’immortalitzar
15 DE GENER AL 15 DE MARÇ –DAVID DE MARTÍN (Pintura)
15 DE MARÇ AL 15 DE MAIG –JOSEP TURBAU (Poesia i Pintura)
15 DE MAIG AL 15 DE JULIOL – JORDI ALEMANY (Pintura) 6 D´AGOSTWHITE SUMMER MARKET&PARTY (JORNADA D´ART EN DIRECTE) ACTION PAINTINGARTISTES: CLAUDI PUCHADES, JOSEP TURBAU, JORDI BOFILL, NÚRIA BOLIVAR, JOFRE OLIVERAS, PERE MIÀ, DAVID DE MARTÍN.PERFORMANCE EN DIRECTE TITULADA"CRISALIDES" PER: MAR GARCIA DE SOLA I ANNA ARAGALL.MÚSICA I POESIA EN DIRECTE PER:ENRIC PUIGSEGUR-INDIKAMUSICA , PERE MIÀ, JOSEP TURBAU.Pals (Girona) 15 DE JULIOL AL 15 DE SETEMBRE –CLAUDI PUCHADES (Digital Art)
15 DE SETEMBRE AL 1 DE NOVEMBRE–JORDI VERGÉS (Il.lustració) 1 AL 15 DE NOVEMBRE –JOANA RAMOS (Il.lustració)
15 DE NOVEMBRE AL 1 DE GENER – NÚRIA BOLÍVAR (Pintura)
2014 15 GENER AL 1 DE FEBRER -ASSOCIACIÓ AL TRAMPOLI (Pintura)
1 FEBRER AL 15 DE MARÇ –BABEUS (Art textil)
15 MARÇ AL 1 DE MAIG –XAVIER MOTJÉ (Fotografia) 14 AL 22 JUNY -EXPOSICIÓ "FIRA DE LES LABORS" (Artesania) 12 JULIOL -ACTION PAINTING (Jornada d´Art)
22 JUNY AL 1 D´AGOST –COL.LECTIU ARTÍSTIC A(rt) La Jonquera. 1 AGOST AL 15 DE SETEMBRE –PERDIDOS EN ELDESPACIO (Pintura) 15 SETEMBRE AL 1 DE NOVEMBRE –DOLORS BOSCH (Pintura)
26 SETEMBRE -ALEX NUNES-ST.PIERRE 7. Música,poémes i cadències.
1 NOVEMEBRE AL 15 DE DESEMBRE –ALBERT APARICIO (Pintura) 19 DESEMBRE -TEÒRIES DE LA INSPIRACIÓ (Poesia, visuals i música)
2015
15 DESEMBRE AL 1 FEBRER - JORDI COLL (Digital Art) 1 FEBRER AL 15 DE MARÇ - JOSEP MARSÀ (Pintura) 22 FEBRER AL 30 D´ABRIL - INAUGURACIÓ 22 DE FEBRER, AMB ELS ARTISTES: OSCAR GARRIGA (Obra gràfica) NAHUEL (Escultura) ALBERT FERRIOL (Pintura Mural) I RECITAL DE POESIA PER ALEX NUNES "ST.PIERRE 7"
15 MARÇ AL 1 DE MAIG -TERESA CARBONELL (Aerografia) 29 MARÇ AL 12 D´ABRIL -CRISTINA SANCHEZ "LA DANSA DE LA MORT" 29 MARÇ - ART I POESIA EN DIRECTE "ENTRE COMILLAS" ANTÒNIA GUERRERO (POESIA) I MANOLO SIERRA (PINTURA) 10 D´ABRIL -PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JORGE MORALES "FRUTOS INVISIBLES" (Poesia) 15 JUNY AL 1 D´AGOST - LLUIS PLANA (Pintura)
DEL 1 DE FEBRER AL 15 DE MARÇDE 2015 INAUGURACIÓ. DIVENDRES 6 DE FEBRER A LES 20:00 H.
Josep Marsà Vilà (Barcelona, 1955) ens demostra, una vegada més, que la connexió natural entre la sensibilitat mèdica i l'artística és tan real com les pintures que ara crea després de passar-se tota una llarga vida professional com a cirurgià traumatòleg, centrat, al 100%, en una activitat tan exigent que no li permetia dedicar-se gens als dibuixos i a la pintures que ocupaven, plenament, el seus somnis d'infantesa.
des de fa 16 anys, tot i que ja hi passava els estius des de molt abans, en Josep, jubilat des de l'any 2010, ha pogut convertir, finalment, els seus somnis artístics infantils, quan pensava que podia aribar a ser com Dalí, en autèntiques realitats palpables, tot i que el rerafons oníric continuii presidint les seves composicions farcides de llunyanes connexions amb aquell surrealisme dalinià que animava els seus antics, i allunyats, primers passos pictòrics.
De difícil definició, fins i tot per a ell mateix, la pintura d'en Josep Marsà flueïx com el pensament, entre el somni i la realitat, en espais mentals de cromatisme subtil i intuicions figuratives de consistència etèria, amb el suport tècnic d'acrílics i tècniques mixtes tractades amb la mateixa llibertat, i similar gosadia, que anima el seu esperit independent.
Descobreixo, amb plaer, com a nota biogràfica complementària, que en Josep Marsà és el fillol de l'Àngel Marsà, històric crític d'art de la nostra postguerra amb qui vaig coincidir a Ràdio Nacional, als inicis del meu camí professional també de crític d'art, i de qui vaig rebre molt bons comentàris i millors consells professionals, que ara recordo nitidament com si el temps no hagués passat gens.
També m'ha fet gràcia descobrir que l'Àngel Marsà, fruit de la seva activitat de crític d'art, havia reunit un bon nombre d'obres d'art, sobretot de gravats i dibuixos, que també li agradava col.leccionar, com a mi, joguines velles, i càntirs en miniatures i ciulets mallorquins, i que també dibuixava secretament, oferint, al final de la seva vida, una imatge plàcida molt allunyada del caràcter bohemi i rebel que, diuen, l'havia identificat en etapes anteriors de la seva vida.
Amb obertura avui mateix, dilluns 15 de desembre, i inauguració, divendres que ve, 19 de desembre, el Mas Pi Art de Verges s'omple de la plàstica de Jordi Coll, artista de sensibilitat dual, entre el signe gràfic i la nota musical, que ha trobat, en el Digital Art i la Il.lustració, amb el vist i plau i la subtil complicitat de la seva vena musical, la base tècnica de suport d'aquelles emocions personals que radiografien l'essència de la seva pròpia existencia.
Dotat naturalment per a l'expressió artística, en Jordi Coll ha anat construïnt un món personal de perfils professionals connectats amb el disseny gràfic, la il.lustració, i l'art pur en el seu sentit més multidiciplinar, on la música, del punk & hardcore, al chillout, el soul, el trip hop, o el dub techno, entre d'altres alternatives musicals, ha tingut també un paper important en el seu univers laboral amb composicions pròpies i projecció pública amb el nom de DJ Delafou.
La vida d'en Jordi ha pivotat sempre entre la devoció vocacional per a l'expressió plàstica i musical, segons esquemes de gran llibertat creativa, i les obligacions professionals, de perfils més limitats, que en diverses ocasions han modificat el seus esquemes existencials, amb un particular parèntesi vivencial a Bristol que el va allunyar, durant 4 anys, dels seus habituals entorns geografics, entre Salt, Girona i Olot, tot i que va comportar també bons contactes amb d'altres llenguatges gràfics i significativa ampliació dels seus coneixements musicals.
Reubicat ja a Girona, en Jordi Coll continua creixent com a artista plàstic dibuixant i fent exposicions, com la que ara presenta al Restaurant Mas Pi de Verges, i ha fet més seriosa la seva dedicació a la música com a DJ Delafou.
La inauguració d'aquesta exposició de Jordi Coll "Delafou" al Mas Pi Art de Verges es farà aquest divendres, 19 de desembre, a les 7 del vespre.
L'Albert Aparicio (Barcelona, 1979) ja ho té tot a punt per ocupar el Mas Pi Art, l'espai d'exposicions plàstiques del restaurant Mas Pi de Verges, de l'1 de novembre al 15 de desembre, gràcies, com sempre, als criteris programàtics d'en Jordi Bofill, l'artista plàstic que, a més a més de dedicar-se a pintar, com ha fet sempre, gestiona aquest particular espai expositiu que existeix en íntim contacte amb l'excel.lent qualitat gastronòmica pròpia del restaurant que li dona nom.
D'acord amb les paraules que l'Imma Prieto li dedica, jo també puc dir-te que l'obra pictòrica de l'Albert, de classificació i qualificació complexa, obeeix a la seva necessitat innata, visceral i constant, d'experimentar amb els elements propis del llenguatge de la pintura amb la mateixa intensitat que indaga sobre el fet d'existir, mentre viu, a la recerca de l'essència de l'existència, entre la realitat profunda, fisicament i conceptual, de les arrels de les coses, i la superficie visible de la vida.
Com el poeta, que diu més del que escriu, els subtils personatges que pinta l'Albert, en el context atmosfèric que els envolta, expressen més que el que la seva pròpia consistència plàstica indica, connectant amb aquella realitat oculta que sembla donar consistència real a la més evident, en curiós equilibri entre el contrast emocional que anima tot aquest món estructural i la sensació d'harmonia que l'acompanya.
Diu també l'Imma que l'essència de l'obra de l'Albert Aparicio es troba molt relacionada amb el sentit de la frase que podem llegir en el mur del jardi de la Peggy Guggenheim de Venècia, que diu així: "Quan la forma desapareix, la seva arrel és eterna".De manera que quan desapareix la forma, sorgeix la idea, i amb ella, en aquest cas, la clau fonamental de l'univers pintat de l'Albert Aparicio.
S T P I E R R E 7 DIUMENGE, 28 DE SETEMBRE DE 2014. A LES 19:00 H
ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA GUITARRES PER IA PUJOL I NAHUEL FORCHINI
Musicar els poemes del llibre 'Todas las Cicatrices' d'Alexandre Nunes de Oliveira va ser el punt de partida del col·lectiu St Pierre 7. El llibre publicat la tardor del 2013 compta amb les il·lustracions de Jaime Rodríguez i Alessio Poggianti i va ser la inspiració perquè la banda, formada pel poeta i cantat Alexandre Nunes de Oliveira, acompanyat per les guitarres d’Ia Pujol i de Nahuel Forchini comencés aquest projecte musical. Fidel al seu esperit original, St Pierre 7 està treballant de nou: cançons, cadències i melodies acústiques dissenyades a partir de l’escriptura elaborada, però sentida i emotiva, del poeta portuguès resident a Girona.
S E R E N D I P I T A T Una
serendipitat és un descobriment o una troballa afortunada i inesperada que es
produeix quan s'està buscant una altra cosa diferent. També pot referir-se a
l'habilitat d'un subjecte per reconèixer que ha fet un descobriment important
encara que no tingui relació amb el que busca. En termes més generals es pot
denominar així també a la casualitat, coincidència o accident.
.jpg)
