S T P I E R R E 7 DIUMENGE, 28 DE SETEMBRE DE 2014. A LES 19:00 H
ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA GUITARRES PER IA PUJOL I NAHUEL FORCHINI
Musicar els poemes del llibre 'Todas las Cicatrices' d'Alexandre Nunes de Oliveira va ser el punt de partida del col·lectiu St Pierre 7. El llibre publicat la tardor del 2013 compta amb les il·lustracions de Jaime Rodríguez i Alessio Poggianti i va ser la inspiració perquè la banda, formada pel poeta i cantat Alexandre Nunes de Oliveira, acompanyat per les guitarres d’Ia Pujol i de Nahuel Forchini comencés aquest projecte musical. Fidel al seu esperit original, St Pierre 7 està treballant de nou: cançons, cadències i melodies acústiques dissenyades a partir de l’escriptura elaborada, però sentida i emotiva, del poeta portuguès resident a Girona.
S E R E N D I P I T A T Una
serendipitat és un descobriment o una troballa afortunada i inesperada que es
produeix quan s'està buscant una altra cosa diferent. També pot referir-se a
l'habilitat d'un subjecte per reconèixer que ha fet un descobriment important
encara que no tingui relació amb el que busca. En termes més generals es pot
denominar així també a la casualitat, coincidència o accident.
1 DE NOVEMBRE, A LES 19:00 H. RECITAL POÈTIC - MUSICAL
Amb Nadine Garralda, David Casadellà, Eva Cullell, Jordi Fornos, Irene Maevia, Alexander Nunes de Oliveira, Núria Vinyes, Coral Ríos, Ramon Palma, Maite Muns Cabot, Ramón Bartrina, Eva Bussalleu, Jorge Morales, Raquel Blanca, PeP Penosa, Rosa Cullell, Jorge Andrés Morales, Cloti Guzzo, Consol Vidal, Música amb la cantautora Lacote i guitarra amb Mauricio Campos. Dansa i poesía amb Coral Ríos, escenifica amb al moviment, poemas de Ramón Bartrina.
Del 15 de Setembre a l´1 de Novembre de 2013 J O R D I V E R G É S
INAUGURACIÓ, DIUMENGE 29 DE SETEMBRE. PRESENTACIÓ DE L´OBRA PER JORDI VERGÉS I GERARD BAGUÉ (PERIODISTA - LA VANGUARDIA) I MÚSICA PER TRINXAT DE FOLK. JOAN COMALAT (VEU I GUITARRA) I FRANCESCA BARTI (ACORDEÓ I POESIA)
IL.LUSTRACIONS, SÉRIA LITERÀRIA DE LA VANGUARDIA GIRONA. ESCRITA PER GERARD BAGUÉ I DIBUIXADA PER JORDI VERGÉS.
Entre el gener de 2008 i el febrer de 2013, tots els divendres veia la llum el suplement “Girona” de La Vanguardia. Hi escrivien periodistes de prestigi, amb seccions fixes sobre les comarques gironines, com també nous valors que despuntaven. Setmana rera setmana, il.lustrar la secció “Contes de carrer”, escrita per Gerard Bagué, va ser una aventura extraordinària. La sèrie es componia de narracions basades en fets reals, originals i agosarades, trencant tots els clitxés del gènere periodístic. Del 15 de setembre al 15 de novembre d'enguany, al restaurant Mas Pi de Verges, s'hi exposarà una selecció dels dibuixos originals. El meu agraïment a l'amic i pintor Jordi Bofill, i a la gent del Mas Pi, per la oportunitat d'explorar aquesta aventura inèdita.
ACTION PAINTING + VISUALS Pintura en directe amb Josep Turbau, Jordi Bofill, Claudi Puchades, Jofre Oliveras, David de Martín, Pere Mià i Núria Bolívar. Música en directe a càrrec del músic Enric Puigsegur - Indikamusica. Recital de poesía a càrrec de Josep Turbau. PERFORMANCE "CRISÀLIDES" A càrrec de Mar García de Sola i Anna Aragall.
Obra conjunta exposada a les sales del Mas Pi.Verges.
Em plau recordar-te que el pròxim dilluns, 15 de juliol, podràs veure ja les 21 obres de la meva exposició ""Papillonscopi", al Restaurant Mas Pi de Verges.
Inauguració divendres, 19 de Juliol, a les 8 del vespre.
Amb una performance plàstico-poètica-musical, titulada CRISÀLIDES, a càrrec de Mar García de Solà i Anna Aragall, que t'obrirà a l'univers d'aquestes papallones que tenen una vida paral.lela a la del meu propi procés de creació, des del senzill dibuix inicial (eruga) a l'esclat formal i cromàtica final (papallona) amb connotacions florals i còsmiques de fugissera bellesa eterna.
C R I S À L I D E S
Avança a poc a poc, quasi en silenci.
Al seu pas pel món - arrossegant-se, parlant, potser, amb herbes i arrels - s'impregna de la saviesa que emana de la terra.
Aïllada - a l'empara de la intimitat autocreada - dissenya la seva pròpia bellesa...
Colors que s'enlairen, que solquen l'espai amb subtils moviments que desperten l'admiració i l'enveja de que les mira.
PAPILLONSCOPI
Claudi Puchades (Barcelona, 1951)
Després d’una llarga trajectòria professional com a crític d’art i comunicador cultural a Catalunya Ràdio i TVE, he recuperat recentment el meu camí de creació plàstica d’orígen genètic, mostrant publicament la meva obra des de l’any 2007, moment a partir del qual accentuo la meva activitat creativa amb obra de factura figurativa amb perfils personals paral.lels al surrealisme, il.luminats per la meva propia imaginació, com a resposta emocional a tots els estímuls externs captats per la meva excel.lent memoria fotográfica de pel.lícula sensible, amb especial interés pels rostres humans, on sento que s’hi concentra tota l’emoció de la vida.
Amant natural del dibuix a mà, en rigurós blanc i negre, m’he anat familiaritzant progressivament amb el color i amb el tractament d’imatges a través de programes com Nero PhotoSnap Viewer i Adobe Photoshop CS que, com un infant amb joguina nova, m’han obert al món de la fractalitat calidoscópica, multiplicant, fins a l’infinit, les meves imatges i diversificant enormement els seus cromatismes, partint sempre, però, del dibuix a mà, fet, en el rigurós blanc i negre de sempre, sobre el paper.
Papillonscopi és el títol de la sèrie realitzada especialment per als espais expositius del Restaurant Mas Pi, tot establint connexió natural entre el procés de metamorfosi progressiva de les papallones i la propia evolució técnica i emocional de les meves obres, a la recerca de la mateixa bellesa ideal i efímera d’aquests insectes de cicle vital tan curt i tan intens alhora, que il.lustren perfectament la subtil connexió natural entre la vida i la mort , en el punt exacte de fusió alquímica entre bellesa i vellesa.
Tracto l’aquarel·la segons un estil rústic sense humitejar en excés i deixant que respiri el blanc. Molta part del meu estil és geomètric, on els diferents fotogrames de l’obra es van sumant fins a concloure; a vegades fins i tot és vertiginós.
Uso brillantor en l’acrílic, on mostro una visió acolorida i espessa i superposició de figures.
Una de les meves úniques normes és transmetre seguretat en els quadres, i no ressentiments, i sincerar-me en cada obra.